Al límit

Estava estirada al llit. Morta del dia dur que havia tingut sense fer res d'especial, tret d'escoltar els crits del seu pare dient que no servia per res. Aquella cara de fàstic d'ell mirant-la a ella. Aquella passivitat i alhora preocupació de la seva mare. El vacil·lar del seu germà continu, etc.
Per si no era poc la seva veu dient-li t'has passat amb el menjar.
Es va pintar com no solia fer i va sortir sola a la gran ciutat. Endinsant-se a Barcelona.
Es va submergir amb l'alcohol com era habitual d'ella. "Solucionar" els problemes bevent.
El que no sabia era el que l'esperava.
Mai solia lligar i quan ho feia es deixava portar, a no ser que fos molt "llefiscós".
D'aquesta manera pensava que li pujava l'autoestima, tot i que realment no era així.
Aquella nit va conèixer a un noi atractiu, però no era el seu tipus. Tot i així ella va cedir a que passés algo. Ell el va portar apartada de la resta de gent. Seguien, però ella volia parar.
Es va sentir forçada, amenaçada i tot i que no sabia si ho podia dir així, es va sentir violada.
Només tenia ganes de plorar.
Quan va tornar a casa el seu pare l'estava esperant. La va pegar cridant-li perquè sempre acabava bevent com una drogada.
Se'n va anar a la seva habitació a dormir i amb una mica de sort ja hauria passat el dia.