No deixis que et diguin que no ho aconseguiràs!

No us agraden els llampecs?
Avui he anat a caminar i s'ha posat a llampegar, m'ha agradat molt... en realitat és maco caminar m'entres llampega i aquella foscor, aquell aire i amb la calor. Tot i que feia una mica d'impressió i pensava i si em toca ja no serà tan divertit.
Ara mateix està llampegant i plovent aquí... I encara tinc que sopar i no ser si fer-ho... no tinc gana, però hauria de sopar, serie lo correcte, últimament tampoc tinc gana per esmorzar.
Però el final acabo menjant i em sento una mica malament... i durant tot el dia vigilo amb el menjar... i després alguns moments em venen atacs d'ansietat i començo a menjar com una desesperada porcaries i això em mata... llavors si que em penedeixo...
He decidit que em vull aprimar 5 kg abans de l'estiu, bé sense fer bestieses.
A les nits continuo sense dormir, però no és cap novetat, fa, jo diria que aviat farà els 2 anys si no els ha fet ja.
Després, en canvi, a les tardes dormo..., però no hauria de fer-ho... jodeeer.
També he estat pensant en què faré l'any que bé, quan hauré acabat el CFGS d'educació infantil? El meu pare vol que treballi i deixi els estudis per tota la vida..., però jo no vull això..., entenc que ell no m'ho pot pagar, ja que som 4 a la família i és l'únic que ha treballat sempre..., però jo no vull deixar d'estudiar, a més potser, encara que sigui fins que tingui diners, però si deixo d'estudiar potser després em costarà posar-me a estudiar, com més tard pitjor..., i cada cop penso que m'agradaria molt fer psicologia...sabeu?
Tinc moltes ganes de fer algo enorme en aquesta vida..., no tinc ganes de ser algú més... tinc ganes de ser aquesta va fer això, no vull ser coneguda ni molt menys, però no em vull quedar de braços creuats.
Encara no ser ben bé que em vull dedicar totalment, dic psicologia, i cada cop ho penso més..., però m'agradaria fer algo per ajudar les persones, els nens, a part de psicologia m'agradaria estar en algun projecte, fer alguna cosa tipus anar a fer de voluntariat, per exemple a l'índia, no ho ser potser somio massa, potser no.
Què en penseu? Els meus pares ja ser què em dirien, ho ser perquè a vegades ja m'ho diuen, toca de peus a terra, això que dius és impossible, no ser què... llavors venen les baixes autoestimes, les culpabilitzacions, que en part venen per altres coses, que ja he parlat altres cops.
També tinc por, moltíssima por després d'educació infantil de veritat, què faré jo? em queda un any, un any i no ser què faré...., no he treballat mai, i em fa por treballar, perquè ni ser si serveixo, ni res saps, a més em fa vergonya. Si hi ha llocs que no vaig per vergonya... tot i que últimament estic fent esforços per anar-hi...alguns llocs.
De veritat m'hi rallo molt, però encara queda un any, i això que no deixeu que us diguin que no ho aconseguiràs sigui el que sigui, o toca de peus a terra, perquè estic segura que si mai deixes de fer coses pels objectius que tens pensat estic seguríssima que tothom amb esforç pot arribar on vulgui!!!!!! Així que ànims a tothom!
Jo sempre donant ànims a la gent i en realitat em falten a mi jeje :)
Per cert, una bona notícia :D bueno a vosaltres no ser si us importa gaire, però.... és una parida, però de moment no he tornat a tallar-me, com vaig dir que faria... bueno total fa unes 3 setmanes, però està bé....
pd: Os hecho de menos gente de Fonz!!!!!!!!!!!!!!!!!!! :( us vull tornar a veure !!!!

Us sembla bé que m'hagi fet twitter?