Tinc son, però no puc dormir. Tinc gana, però no vull menjar.
Em sento malament, trista i sola i no sé perquè.
Avui comença la festa major del meu poble i no puc parar de pensar en com anirà..., anirà bé anirà malament, tindré amb qui anar? Em passaré amb el beure, no? Tot tinc el control jo i més em val que la segona sigui que no.
Ah, és veritat que crec que mai us he explicat per aquí..., que fa 4 anys em senta fatal l'alcohol, quatre o cinc cops m'ha passat amb diferents anys. És mal de veritat. Començant les 3 o 4 del matí vomitant, tot dona voltes, entre altres coses, l'endemà tot el dia al llit vomitant sense menjar res (una bona manera d'aprimar, l'últim cop em vaig aprimar 5kg en un dia així) i l'endemà següent encara no tenint la panxa fina.
Anava a dir que aquest any de festa major ja faria l'any, però he recordat que l'últim cop em va passar fa més poc. Sóc una irresponsable oi? Qualsevol amb un cop ja no li hagués passat més... i a mi quatre o cinc cops... i com em torni a passar em moro.
En aquests moments la foscor s'apodera de mi, ho sento, ho noto. La foscor se m'emporta. N'estic farta. No puc més.
És pel fet de pensar que estic sola. Per veure fotos de gent jove a les discos feliç o això aparenten. Per sentir que les amistats que tinc potser per ells sóc la última opció. Que mai m'he sentit realment estimada per algú. I per moltes més coses. Però alhora no sé perquè em sento així.
Perquè mai serviré per a res.
Perquè per la família (tiets cosins...) sóc la menys estimada.
Perquè sóc la persona menys valorada.
Perquè no tinc valor.
Perquè la meva vida és una merda.
Per què sóc tan egoista?
....
Avui al matí m'ha despertat una pedregada que ha caigut al meu poble! N'ha caigut una que tela!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada