El que la vida m'ha donat.

https://www.youtube.com/watch?v=FOjdXSrtUxA

Els dies com avui no els suporto. No sentir-me ni bé ni malament.
Sabeu què? M'he atrevit a trucar a l'ajuntament del meu poble per demanar informació sobre les entitats joves del meu poble.
Ara el següent pas és anar en persona a cada una d'aquestes activitats i decidir-me per apuntar o no...
Sempre havia volgut ser una noia normal. Tenir una colla d'amics. Ser esbojarrada, tenir tota la roba que desitjo i que em quedés bé. Tenir un bon tipus i amb els cabells bé.
Ser simpàtica i oberta. No parar de fer coses. Cantar bé, llegir-me mil i un llibres. Està bé amb la família i tenir un bon novio, que m'estimi i l'estimi.
Que la meva cosina m'estimés i tenir una bona carrera.
Potser si la vida fos així com desitjo, potser si que seria massa aburrida, perquè de fet, si sempre siguéssim igual i no tinguéssim problemes seria massa aburrit, no?

El que ser és que una mica millor em podrien anar les coses. Ho desitjo. Ho vull.
En fi, no sé si és culpa meva o per tot plegat però sóc així i no hi ha més.
Suposo que m'he d'acostumar a lo que la vida m'ha donat. 
Tot i que a poc a poc ja vaig fent que millori una mica.
Ahir i abans d'ahir a les 4 encara no podia dormir... i és insuportable aquella pressió al pit, i és que no sé com ho faig però a la nit ja comença. Em poso nerviosa a la nit, i no sé perquè.
En canvi a la tarda o al matí dormiria, però és que no puc.. perquè vull intentar dormir a la nit....

Que sigueu feliços!