Crits silenciosos

23 , Contradiccions. TLP.Ansietat.My"happy"life. Sfp

dissabte, 23 d’agost del 2014

I és que no puc més amb aquesta maleïda vida.


Estàs completament sola en aquest món. Sola, sola, sola. Li ressonava constantment aquestes paraules al seu cap.
Era un dissabte a la nit de festa major del seu poble. El jovent es descontrolava o no. Reia i ballaven.
N'hi havien de més joves altres més grans. Tots s'ho passaven bé.
Ella els observava. Estava el mig de tots ells. La música estava a tope. I ella només veia la gent com es comportava. N'hi havien que es movien "alocadament", altres no tan, però s'ho passaven bé i n'hi havia altres, que ves per on sempre eren els mateixos anaven més aviat sols.
De tan en tan parlaven amb algú, però molts moments sols. Ella es preguntava el perquè. Seràn com jo? O simplement ells van a la seva.
Li començaven a caure les llàgrimes. No volia. Ella no ho suportava més. No podia. No volia.
No li podien caure les llàgrimes, no allà no.
I ho va fer. Al mig de la gent. Ella era de les quines estava sola. Més sola que la una.
No volia ser així, i no sabia perquè ho havia de ser.
Potser és que anar amb aquella colla no li feia bé, potser no es deixava anar prou i potser realment no li deixaven ser ella. Ella es sentia còmode amb els altres, amb els d'ahir. Eren més grans, però ella els admirava.
Li faltava alguna cosa a la mà. Era un cubata. Ja no li feia efecte l'últim que havia begut. Però no volia gastar-se més diners, per poder-se descontrolar l'endemà que segur que seria millor.
Només pensava que si no bevia més no ho sabria passar bé.
I ella seguia preguntant-se perquè aquella gent sempre era la mateixa qui anaven més sols. Ella els odiava, però perquè ella era com ells.
De tant en tant algú la treia a ballar, i ella no sabia si anava amb segones intencions o perquè es deixés anar. Primer seguia, després penedida marxava.
Es quedava sola de nou i semblava un moment d'aquells on a les pel·lícules, sembla que el temps va més lent, tots menys ella i ella observant.
Ella només volia plorar. Només podia sentir dolor.
Dolor i ràbia de ser així...

Aquest ha estat el meu dia de festa major... bon dia! 7:00 del matí ara aniré a dormir... si puc....ja us continuaré explicant la FM perquè encara no ha acabat.
Demà penso perdre el control.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada