Ningú va dir que el camí seria fàcil.

https://www.youtube.com/watch?v=nrfkvYfKqpw

 Hola gent!!

Avui estic una mica millor que ahir, i no sé perquè tampoc. No sé ni com bé aquella sensació ni com se'n va, tot i que és possible que durant el dia em torni a sentir així.
No sé és una sensació estranya.
Aquí al meu poble no fa molt bon temps, està tapat, a estones plou i fa fresca. És festa major i aquest temps no acompanya.
Ahir a la nit van fer una pel·lícula a la fresca, per començar la festa major. No hi vaig anar. Passava d'anar sola. De notar mirades i aquestes coses.
Potser avui no em sento tan malament perquè no he tingut oportunitat ni de pensar com aquell que diu. Només he mirat una pel·lícula i poca cosa més.
Hi deu ajudar que no he vist el meu pare en tot el dia, i amb això m'he estalviat una baralla assegurada.
Potser també hi ajuda que ahir a la nit, a la matinada quan no podia dormir, vaig poder parlar per whats amb una amiga de Fonz. Em vaig sentir millor. Li agreixo.
Parlar amb ella em va fer pensar que feia temps que no parlava amb ningú d'amistats. O és culpa meva que si no dius lo que et passa tampoc saben que et sents malament, o potser no és això.
Avui faran sopar de festa major i jo no hi he anat mai. De la meva família el qui en té més ganes és el meu pare. Ell treballa de nit. Obliga a me mare anar-hi, perquè ell no hi pot anar, quan me mare en realitat no en té ganes. Però ella hi va. Em pregunto si és gaire normal això que fa, però és que a vegades fem coses sense sentit. El meu germà i me mare hi aniran. Passo d'anar amb ells. Sempre que estic amb ells acabem malament. De fet la culpable sóc jo, no? perquè si jo no hi sóc no passa res. Després el meu germà de 12 anys sortirà amb els seus amics, pel carrer d'un dia de festa major del meu poble. Jo segurament em quedaré a casa, simplement o podria donar una volta sola. Però em sembla que passo. Passo d'anar sola i que la gent em miri, pensant que fa, sempre va sola o amb els seus pares. I jo penso que realment que els hi importa i si pensen que pensin. Però no m'agrada que em vegin, si sento que totes les mirades van a mi pensant tot lo que he dit abans...


Us aniré explicant com va la festa major...
En fi... Tot i que no estic tan malament com ahir, de moment tampoc estic de molt bon humor.

Com sempre seguiré lluitant i el viatge no s'ha acabat :)