No sé si mereixo viure.

Potser no sóc l'única persona que està i se sent sola. Potser algú altre amb més o menys la mateixa situació és feliç i ho sap portar millor, però jo no.
Potser hi ha qui no li fa res anar sol per la vida o anar amb els seus pares, a mi sí.
Potser sóc massa pessimista o potser és que la vida m'ha fet masses putades com per pensar més positiu.
Tot i que no ho sembli jo ho intento.

Ahir van fer brams i no vaig beure res. Bé, tret d'una fanta de taronja. Vaig plegar d'hora, pels voltants de les 4. Tret del principi que vaig estar amb la meva amiga va ser una merda.
Sentia com les altres nits. Tothom em mirava. I és que no suporto veure que gent que em coneix em vegin  com una marginada, o aquella gent que et mira com volent dir: on va sola?
Sincerament no sé que pensen, però m'ho puc imaginar.
Em dona la sensació que tot el poble ha vist el blog i ho ha descobert, us imagineu? Quin desastre! No serveixo ni per això... Potser només és això, imaginacions... Segur, no pot ser que tots l'hagin vist. Seria penós.

No us ho creureu però els "nens" que fa uns anys em van fer molt mal, per fi sembla que han "madurat". No ser ni sabré mai si en són conscients.No tinc ni idea si totes les persones que em van fer sentir tan malament un dia saben el mal que em van fer. Segur que moltes no.

Només ser que com sempre tinc 2 opcions: enfonsar-me: (començar les classes malament, penedir-me contínuament de lo malament que he fet les coses últimament, etc.) o la correcte: estar uns dies malament (perquè és inevitable) i continuar com he fet sempre intentar millorar.
Tot i que crec que aquest cop serà realment difícil.

Avui és l'últim dia de festa major i per la nit ja no fan res, tret d'una obra de teatre que no ser si anar.