No ser si us heu enterat però porto dos dies sense ordinador, és per això que no havia publicat res.. Estic desesperada, no estic acuostumada, segur que sóc addicte a internet . Ja que abans de quedar-me sense vaig passar unes 5 hores més dues a la tv...Ara mateix estic a la biblio, per tan no tinc tot el temps del món.
Estic esperant amb il·lusió l'ordinador i més val que hi segueixin havent lo que hi tenia, perquè hi tinc un llibre que vaig començar a escriure i no m'agradaia haver-lo de començar de nou.
Per cert! Ja se que m'agradaria fer en ves de tallar-me! Tenir un equip de boxejar, per desfogar-me i aquestes coses, però no ho tinc i estic segura que costa els seus diners!
Abans d'ahir o així em va passar una cosa molt graciosa! Raro en mi, però de tan en tan ja em passen.
Vaig anar a caminar com cada dia, i em vaig trobar els de la coral! M'entres estava assentada al meu racó de pensar, el principi no sabia què fer: no fer res, cridar-los, seguir-los... Vaig estar pensant, però havia d'actuar, ja que sinó desapareixerien, havia de fer la segona opció, però vaig optar per la tercera... jajajaja ja em veieu a mi corrent sguint-los, però vaig tenir el dilema que no sabia per quin camí havien anat, vaig triar el camí equivocat, vaig tirar enrere. Quan em vaig adonar vaig agafar un altre, qu també era l'equivocat , vaig seguir així fins a rendir-me, però per casualitat els vaig tornar a trobar, i així durant dues hores. Caminant, corrent, pedent-los, tornant enrere, deixant-ho estar i tornar-los a trobar. Em sentia ben bé com a les pel·lícules d'acció. Fins que va ser tan llarga la distància que vaig optar per tornar enrere i cap a casa.
Va ser tota una aventura, m'ho vaig passar molt bé jo sola i segur que vaig cremar moltes klries, ho tornaré a fer! Dues hores caminant!
Ah, i lo millor que queia un xàfec del mil.
En fi, fins aquí la petita aventura xD... avui intenteré anar a donar sang, tot i que no ser si podré perquè tots els cops que ho he intentat estava baixa de ferro...
Per cert, intenteré parlar sobre coses de la vida, però no estic segura que ho sabre fer... peò penseu que vaig fer aquest blog per desfogar-me jo o sigui que seguiré publicant entrades personals...
Voldria escriure més però no me'n queda! Adéu que us vagi bé :)
Molta bona l'aventura d'anar amunt i avall. Pensa que les casualitats no existeixen!! Per alguna raó seria que et van fer topar-te amb ells més d'una vegada!! Una abraçada!
ResponElimina