Quan era petita pensava que mentre em dutxava, per la reixa em mirava algú. Això potser ja no era normal.
Ara penso com podia pensar això? Però ara últimament estic pensant coses més estranyes, com per exemple, que quasi tot "ho fan per mi". He arribat a pensar que hi han càmeres a casa meva ocultes per controlar-me i un munt de paranoies més.
Només vull no assemblar-me a les persones que odio.
Segueixo fent afartaments i no dormint.
Veig la gent que avança i jo com sempre no. Serà pel meu entorn de la família, per com sóc jo, perquè estic sola i que sé jo.
Tenia raó la meva amiga "avançaran i tu et quedaràs".
Ja sé que llegeixen el blog i s' enfaden indirectament pq es pensen que van per elles els meus comentaris i després m'abandonen una hora. Doncs jo no faig res expressament. O no? O q?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada