Dies tancada a la "celda".

Dies tancada a la "celda" de l'habitació negra.
Així passen els dies, les setmanes i els anys i no canvien. Avorrits, buits, sense vida.
De talls a menjar, a crits, a panxa gorda, a crits, a habitació a  a a..anar fent.
No ningú, no tens. Sola.
A sobre diuen que si et veuen millor, què sabran ells del teu món interior.😂
Pares a odiar. Que no entén la gent la ràbia que pots arribar a sentir de veritat?.
De veritat que aquests dies estan sent mortals. No fer res em mata. No tinc a ningú. Però és que no només és tot el què em passa pel cap, és que jo realment no tinc a ningú.
I de no menjar res a menjar de tot i més. I no suportar la gordesa.  i tots els esforços que havies fet se'n van a la merda.
Ganes de morir.
Qualsevol familiar que llegeixi això o qualsevol persona que ho digui a qualsevol de me família o els meus pares juro QUE EL MATO.