Per què em costa tant?

L'altre dia vaig beure un glop de JB de l'ampolla del meu pare sense haver de sortir de casa, sense motiu aparent. Simplement perquè tenia ganes de beure, perquè feia massa que no bevia. I perquè em van acabar de fer venir ganes les meves grans amigues que estan sortint... em van fer molt mal. Estic plena d'espines, que em surten pel cos. Estic clavada d'espines i em surten per tot arreu. Tots s'estimen i a mi em tenen arraconada. Tant dolenta he sigut a la vida? Tant malament ho he fet perquè em tracti així la vida? En fi.
El què volia dir és que ara tinc ganes de fer un glop d'alcohol.
És festa major del meu poble, tots surten i jo m'he de quedar a casa.
M'acabo de fotre quasi tota la barra de quart integral amb formatge... no volia sopar i m'he menjat això. Sóc una gorda gordíssima. Em sento fatal. Em poso la roba per sortir. Perquè una part de mi té ganes de sortir perquè sóc jove  i m'agradaria tenir amics. Em poso les faldilles, i m'apretaven una mica i m'adono que em van una mica amples. Que bé, això significa que no estic tant gorda com em penso? Però per què em veig tant gorda? A més no paro de fer afartaments. No entenc res.
No puc parar de plorar per dins.
Em sento bruta.
Em sento lletja.
No suporto més.
Sóc tant lletja, tant gorda.
I no tinc amics.
Ojalà la meva amiga de primària tant maca tornéssim a ser tant amigues com abans, ojalà a vegades tornés a tenir les amistats com abans (tot i que sempre m'ha costat i sempre he sigut tímida). Abans amb les amistats era diferent, tot i que no fos tot de color de roses. Ojalà totes les persones que ara em cauen bé els hi pogués dir i fóssim tants amics. Per què? Per què em costa tant?
Vull beure ara mateix, vull sortir, vull tenir amics, vull trobar el meu estil, vull ser perfecte.