No m'omlpe res.

No puc més.. em vull morir.. tinc una pressió al pit que no em deixa respirar no sé què fer.. Aquesta pressió no marxa mai ni mai més.
Ningú m'entén ningú.
I a l'hora de psiquiatria em passen mil coses pel cap i no sé explicar ni una cosa, per què a tu què collons t'importa, per què al cap i a la fi què entén ella? No entén res.
Al paper posava "no suïcida" o alguna cosa així i què sabrà ella, només perquè em demanés i no li vaig contestar això... i ella que cony sabrà.
Només vull que pari aquest buit, aquesta pressió que no paro de sentir.
Vull veure  sang sortir del meu braç, però si us dic la veritat l'agillete em fa una mica més de por que la maquineta d'abans. Però també em tallo.
Si no dic la veritat del tot a la psiquiatre és per una cosa en concret que potser més endavant us diré.
Vull menjar, vull aprimar.
No paro de sentir pressió al pit.
Estic gemegant i necessito plorar i no m'acaben de sortir del tot les llàgrimes, ploro per dins, no puc més.
Tinc una gran pressió dins meu, rebentaré.
Em surt sang perquè m'he tallat, però encara hauria de sortir més, si tingués la maquineta de l'any passat.
Per què estic tant cansada?Només tinc son son son.
No  m'omple res.