Imatges del passat

Havia oblidat el passat. Era com si ho hagués oblidat. Però últimament. Sembla que tots els records em porten al passat. I hi han coses i coses. El dia del meu aniversari no va venir perquè no va voler, no perquè no va poder. No em volen. Ho sé. Ningú em vol. Tinc tanta por al retxàs. A ser abandonada.
No era això precisament el què pensava del passat.
Vosaltres us teniu a vosaltres. Només estic sola. Estic parlant de moltes formes perquè penso de més d'una persona alhora. I més d'una cosa a la vegada.
Penso més d'una cosa que no dic.
Perquè pot ser perillós dir coses que després us penseu i potser la meva família, beh. Que potser no dic res, però. A la merda.
Coses del passat que fan mal.
Ara entenc coses.
Somric perquè tot torna a les persones, però.
Vull ser psicòloga, vull ajudar a les persones, oh, sí ho desitjo.
Dic tot el què penso.
Per què tot és tant complicat?
Coses del passat que ni us imagineu.
Em venen imatges.
Persones.
Imatges de persones del passat.
Imatges de persones que no suporto que vull esborrar, per això lo del principi. No he profunditzat, perquè no puc profunditzar amb el passat.
Arew.
(What? lo del principi? lo del cumple? No . No penseu coses que no són eh.)