Aquesta no és la meva història. Hi havia una vegada una nena que no deia res. Li van fer mal per ser diferent. No existia. Estava sola, sempre ho havia estat. Es va aferrar al menjar., sempre ho havia estat. Va anar autodestroint-se amb coses, com per exemple l'alcohol. Potser ella no havia caigut suficient perquè potser ella havia tingut trastorn per afartament, Més tard va conèixer els talls. Així fins anar-se consumint. Però mai suficient.
A dia d'avui té ganes de beure. Aquesta nit.
Aquesta nit ha begut sola, s'ha begut una ampolla de ron del seu pare, s'ha tallat el braç. He dit que no és la meva història, o potser sí, qui sap. Potser mig mig.
No tenia ganes de dormir.
Les seves amigues estaven de festa, elles estaven liades i ella estava sola. El seu pare no l'ha deixat marxar per la puta gasolina, i ara que havia conegut unes amigues collonudes no podia marxar. Tota la tarda havia aguantat els putus crits del seu pare per intentar marxar.
Al vespre ha intentat escapar-se de casa. Ha sigut fallida. S'ha posat a tronar i ha tingut que tornar.
Finalment a la nit els seus pares han marxat de casa a ballar i ella s'ha begut una ampolla de ron del seu pare...(que per cert quan s'enteri la matarà), s'ha tallat el braç, ha menjat i ha vomitat una mica.
No podia soportar més tot això.
Aguantar l'odi dels seus pares, la solitud, que les teves amigues estiguin juntes sense tu. i el què no dic,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada