Allò de sentir un cop i un altre el què et fa mal i tot i així et fa mal i tu ho vas sentint... Aquella cançó era això per mi.
No volia fer més entrades, o almenys no fer-ne durant un temps. Desaparèixer durant una temporada o vés a saber. Qui sap. Venint de mi, mai se sap.
Cadascú és com és, perquè he analitzat i crec que mai entendré a les persones, mai m'entendré a mi. No puc intentar ser algú que no sóc? Sempre la pifio. No vull fer-me la víctima. No em faig la víctima. Sóc sóc. He esborrat sóc una puta merda.
No puc dormir com per variar.
Escriure el què penses.
Les meves amigues s'estimen, les meves de teràpia, les de la últimes entrades. Aquelles mateixes que fa tant de temps em vaig imaginar una amistat amb elles, s'ha acabat fent realitat, només que jo sóc la desgraciada. La mateixa noia que vaig confessar el seu amor en una entrada, doncs elles s'estimen i jo una merda.
I quan necessites algú no tens a ningú. I sempre estàs Sola, sola, sola, ressona.
I la feina, que de la nit al dia surt, la necessitaves, però no saps perquè tu no tens forces de res.
I tot i que l'habitació és el teu pitjor lloc alhora és el millor lloc. L'únic que vols estar en aquell
moment, moments de salvació.
Però res. Que jo ja m'entenc, que no m'entenc. Que us calleu. Hauria d'haver fet l'entrada d'abans després d'aquesta.
M'agrada tant la C i no la podré aconseguir mai...Sempre els altres aconsegueixen qui desitgen, s'enamoren de la persona adequada.
He mirat tant aquesta entrada, per por que la llegissin me família. Penso tantes coses. I un munt de coses dins meu. Com si un munt de gargots negres es dibuixessin dins meu per tot lo malament que ho he fet. No m'agrada demostrar els meus sentiments. I si m'estan descobrint els meus sentiments els meus familiars per coses que veuen no ho suporto. No. Per molt mentida que sembla a mi no m'agrada mostrar-los. I aquest blog és per desfogar-me, però ara ja ni així em sento segura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada