"Història de desamor"

Jo me n'he enamorat d'ella. Ella s'ha enamorat d'ella i ella d'ella. Elles es pertanyen. I jo m'he quedat jodida, com sempre.
Vaig conèixer algú a un lloc. Em vas cridar l'atenció del primer moment, no sabia ben bé com, mai m'hagués imaginat com per sentir el què sento.
Vaig començar enviant-te sol·licitud al facebook, tenia por que em rebutgessis, però vam començar a parlar per whats i em va encantar.
Parlàvem hores. I vas passar a ser una de les meves millors amigues de vida. Llavors encara no sabia que sentiria el què sentiria, però de seguida vaig començar a pensar que el què sentia per tu no només era amistat. Va ser quan vaig començar a dubtar de si m'agradaven nois, noies o tot plegat.
En realitat crec que "sempre" havia dubtat. Crec que em quedo en què ja m'ho trobaré.
Ara sento que la nostra relació fins i tot d'amistat s'ha refredat i joder, fa molt mal.
I que no parli de l'altre noia no vol dir que no la tingui en compte i no l'estimi.
muak a les dues. jó. no m'odieu. i també estimo a les altres amistats de tota la vida. jó. encara que a vegades potser dic que dubto d'elles. no m'odieu.i a més gent que no menciono, potser més de què penseu. No sé perquè ho dic, si segur que ni us interessa.