Rutina

Ella. Rutina. Sola. De l'habitació a la cuina al lavabo a l'habitació. Al llit. Cansada. Crits silenciosos. Veus internes. Avorriment, dormir, paranoies, ràbia. Ràbia, rÀbia, ràBia, ràbIa, ràbiA. Pressió al pit, no saber el què et passa. Menjar, menjar. Plors. Gordesa. Lavabo. Pensaments que no paren puta gordesa. ojalà ojalà ojalà.
No pot parar de menjar encara té la pressió. Ha de menjar més, no sap què li passa, rebentarà de plena, la puta pressió que sent la fa menjar més. Però sent una altre cosa que la fa sentir gorda. La seva veu interior la fa sentir fatal. La mata per dins. Necessita ajuda ja, però no l'ingressen perquè resulta que per això t'has de morir. Només vol plorar, perquè pari el què sent amb el menjar i tot, la pressió i les ganes de vomitar per la culpabilitat.
Només es vol clavar la puta cutxilla i que li surti sang per tot arreu.
Està molt cansada per fer esport, no sap si avui en farà, però va al lavabo a mirar-se i a no sé què més. Espera no menjar més per avui. Demà serà un nou dia i desitja no menjar, sempre pot tornar a començar.
Però la realitat és que està molt gorda i que ha d'aprimar.