Errors del passat que m'han fet qui sóc avui.

Si penso que pensava que penso que pensava. Para, no pensis. Deixar fluir els pensaments. No saps què estàs dient. En quin moment va començar això? En el moment que vaig néixer. Naixem. Això és la vida. Alguns la saben viure i alguns com la vivim? Què és la vida? Què estic fent? Intentar escriure una merda. Intentant ser filosòfica, però voleu dir que ho sóc? Vull dir tantes coses i no em surt res.
He arribat a casa i ja tornaré a estar avorrida. Ja ho estava igual, però aquí encara més i diferent. Jo m'entenc.
Us imagineu poder rectificar els errors del passat? No vull rectificar-los perquè de tot se n'aprèn, no? Només odio els meus pares. No sé de què bé aquest odi, potser sí. Potser els únics culpables són ells.
Si en la merda que estic ficada és culpa de tots els factors de com sóc és per tot plegat, sé com sóc és culpa de tot. Mai he estat bé. Si dic que sempre he tingut canvis en el meu cos em creureu? Tan se val, jo em sé lo meu. Tan se val el què digueu. Per què ningú sap que no m'agrada com sóc jo? Per què no caic bé. Perquè no sóc suficient. Perquè no en sé més.  Perquè per trist, raro, estrany, o víctima que soni, és així.
I tinc gana. Tinc gana, tinc gana. I odio els meus pares. i si em mireu el blog us juro que us mato. Sempre dic, penso que tinc que parar de confessar els meus putus pensaments i sentiments.


La foto simplement perquè m'agrada el tattoo. És d'internet.